Llegint sir Henry James un queda convençut que el seu món literari és terriblement perfecte. No s’hi perfila res desagradable, res fora de lloc en els seus microcosmos. James personatge és tan atractiu com James novel·lista: un anglòfil (nascut a Nova York!) alt, gairebé obès, calb i obsés de l’ordre i el protocol. Es veu que parlava com escrivia, massa acostumat a dictar les seves obres, així que les seves frases duraven com a mínim tres minuts. Diuen que a la seva vida ell va ser més espectador que partícip, fet que li dóna l’aire místic d’estar per sobre les coses: no moralment, sinó per una qüestió de distància.

Aquesta distància li aporta un element clau en la seva obra: l’ambigüitat. James no es mulla, ell és l’explicador de fets i són sempre els lectors que emeten el judici moral. “Un altre pas de rosca” és un relat de terror de primera categoria (l’explosió creativa de James fa passar por de debò) on el paper de qui llegeix és decidir si el que passa és una projecció mental de la protagonista o un fet real i raonable. Aquesta ambigüitat i el no embrutar-se les mans amb judicis fan els seus personatges molt propers i el que s’implica més del compte és el pobre lector. James, amb la seva passivitat, juga amb els sentiments no dels personatges que crea, sinó amb els sentiments dels qui el llegeixen.

Sembla que Henry James se’n va enfotre molt de tothom –no només del seu públic-. “Sempre m’ha interessat la gent, però no m’ha agradat mai”. Sembla enfotre-se’n especialment d’aquells que s’ho prenen tot molt seriosament, que pensen que controlen alguna cosa o dels racionalistes empedreïts. “La gent parla molt de la consciència, però em sembla que arriba un cert punt que se l’ha de deixar tranquil·la”. Amb aquest aire d’excèntric i de gentleman impol·lut, James va saber crear-se un mite a l’alçada de les circumstàncies. Sembla voler que li cridessin per les cantonades: Si us plau Henry, salva’ns d’aquest món tan vulgar i desagradable!

Per cert, és una veritable llàstima que sigui impossible trobar gairebé res de James en català…

Un altre pas de rosca és una de les històries de por més famoses de tots els temps, qui sap si no tan sols per la seva sorprenent efectivitat i per la suspensió de l’ànim que provoca, sinó també per un altre factor d’extraordinari rendiment: l’absència dels trucs tradicionals de la literatura de terror. De fet, el lector es trobarà en un paisatge estiuenc i assolellat, en una vella, còmoda i tranquil·la casa de camp anglesa, amb una jove institutriu que haurà d’encarregar-se d’un parell de criatures singulars i encantadores. I aquí el lector haurà de decidir si el món irreal i al·lucinant que de cop hi apareix és una percepció raonable o bé, per contra, el resultat de la imaginació insana de la, en aparença, assenyada institutriu. La impressió que deixa aquest clàssic indiscutible s’assembla a la de l’horror de la incertesa o al vertigen del dubte que no sabem reduir.