Categories Llegits


El senyor de les mosques de Williamm Golding.

El senyor de les mosques és un llibre  inquietant, dels que donen mal rotllo de veritat. Utilitzant un grup d’”innocents” escolars atrapats en una illa, Golding ens ofereix un relat molt realista del comportament humà en un entorn on la civilització ja no té sentit. Guanyadora del Nobel de Literatura el 1954, El senyor de les mosques continua sent lectura obligatòria al currículum escolar britànic perquè malgrat la seva brevetat, té un missatge molt fort: la naturalesa humana primigènia, desvinculada de tota civilització, no triga a convertir-se en una cosa salvatge.  


Un lugar llamado antaño de Olga Tokarczuk

Novela sobre la historia de un pueblo que es “el centro del universo” y sus habitantes. Una historia que se inicia en la primera guerra mundial y va avanzando como una fábula universal. Describen el libro como extraño y cercano a la vez. La autora: Escritora polaca, también psicóloga. Reivindica el poder de la literatura para unir a las personas y la defensa de conectar con el medio ambiente. Seguro que escribe bien, le dieron el Nobel de literatura en 2018.


Maus: Relat d’un supervivent, d’Art Spiegelman

Maus: Relat d’un supervivent (títol original anglès: Maus. A survivor’s Tale) és una novel·la gràfica del dibuixant estatunidenc d’origen polonès Art Spiegelman que relata com son pare va sobreviure a l’Holocaust com a jueu a la Polònia de la Segona Guerra Mundial, al camp de concentració d’Auschwitz. Este treball fou guardonat el 1992 amb el premi Pulitzer. L’obra ha estat traduïda de l’anglès a molts idiomes, entre els quals al català per l’editorial mallorquina Inrevés Edicions. El material autobiogràfic va ser recollit per Spiegelman en entrevistes gravades, presencials o per telèfon, a les quals ell va afegir la pròpia opinió … Més informació


A sang freda de Truman Capote

El 1959, un violent crim va sacsejar la tranquil·la vida d’Holcomb (Kansas). La societat estatunidenca d’aquells anys no va tenir més remei que encarar amb desesperació, angoixa, por i, sobretot, desconfiança, un crim que suggeria que qualsevol persona podia morir assassinada en qualsevol moment. La família assassinada, els Clutter, composta per Herbert Clutter, la seva dona Bonnie i els seus fills Kenyon, de 15 anys i Nancy, de 16, era l’arquetipus del somni americà a la dècada dels 50. Eren gent pròspera, que vivia de l’agricultura, habitants d’un petit poble de majoria metodista. Tenien bona reputació; eren religiosos i assistien … Més informació


El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde

El retrat de Dorian Gray (títol anglès original: The picture of Dorian Gray) és una novel·la de l’autor irlandès Oscar Wilde, i la seva única novel·la publicada. Va aparèixer per primer cop el juliol de 1890 a la revista Lippincott’s Montly Magazine com una història datada del 20 de juny de 1890.[1] L’autor va revisar aquesta primera edició més endavant, amb diversos canvis i un seguit de capítols nous. Aquesta versió va ser publicada per Ward, Lock and Company a l’abril de 1891.[2] És la història d’un jove per qui envellir suposa una tragèdia. Influït pel cinisme del seu amic … Més informació


Aranmanoth, de Ana Maria Matute

La persecució d’un somni impossible i l’ànsia de llibertat. En aquesta novel·la els dos protagonistes, Aranmanoth i Windumanoth, desitgen complir el somni que ella té des de nena de tornar al lloc d’on procedeix i en el qual quan era més petita vivia amb les seves dues germanes i amb el seu pare. Aquest lloc al que denominen com el sud és descrit com un lloc molt bonic i càlid on neixen múltiples flors i vinyes de raïm molt similars als cabells de Windumanoth. Durant gairebé tot el llibre els dos protagonistes, ella sobretot, desitgen estar en aquesta màgica terra … Més informació


Un món feliç, de Aldous Huxley

Un món feliç (Brave New World, en la seva versió original) és una novel·la d’Aldous Huxley. Es tracta d’una distopia o utopia inversa per a criticar el present. Transcorre a Londres el 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l’ensenyament durant el son que, junts, provoquen un fort canvi social. Huxley respon a aquest llibre amb una revaloració en forma d’assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un món feliç) (1958), i amb la seva novel·la final, anomenada Island (L’illa) (1962). Les persones del futur busquen la diversió a partir de la … Més informació


Rebelión en la granja, de George Orwell

  Un llibre que ja es va proposar en anteriors edicions del Club de lectura i, malauradament, no va sortir escollit. És una de les grans obres d’Orwell i es diu que és una de les obres més importants del s. XX, doncs representa una crítica al govern de l’antiga URSS i una sàtira del comunisme. És un llibre curt, així que serà de lectura fàcil i ràpida per aquells Lletraferits que no tingueu gaire temps per llegir. La sinopsis diu així… Esta fábula satírica de la Revolución Rusa y el triunfo del estalinismo, escrita en 1945, se ha convertido … Més informació


La mirada del observador, de Marc Behm

És una història en absolut convencional, tot i que utilitza molts dels llocs comuns de la novel·la negra: el detectiu, la dona fatal, les persecucions, tirotejos, l’ambient dels motels, bars, carreteres solitàries … No obstant això, i malgrat els nombrosos assassinats que van succeint, el to general de la narració és qualsevol cosa menys desagradable o sanguinari (bé, una mica, sí). Els protagonistes, al cap ia la fi, es presenten com plens d’una humanitat commovedora: l’assassina no és només la mantis religiosa o psicòpata vampiressa que aparenta; l’Ull no és en absolut el voyeur pervertit que es podria pensar. I … Més informació


Número Zero, d’Umberto Eco

De tantes malformacions com ha concebut el periodisme en la seva història és possible que alguna encaix en la trama que Umberto Eco ha ordit a Nombre Zero. Atès el caràcter instrumental que sovint han tingut els diaris per a tota mena de causes, fins i tot nobles, algú deu haver tingut alguna vegada la idea de crear un periòdic no per ser llegit pel públic, sinó per extorsionar els poders establerts amb el propòsit de buscar-se un lloc entre ells. N’hi ha prou amb uns pocs periodistes degudament dirigits i tot just unes desenes d’exemplars per intimidar els destinataris … Més informació