Tokio Blues, de Haruki Murakami


Toru Watanabe, un executiu de 37 anys, escolta casualment mentre aterra en un aeroport europeu una vella cançó dels Beatles, i la música el fa retrocedir la seva joventut, al turbulent Tòquio de finals dels seixanta.

Toru recorda, amb una barreja de melangia i desassossec, a la inestable i misteriosa Naoko, la núvia del seu millor i únic amic de l’adolescència, Kizuki.

El suïcidi de aquest els distància durant un any fins que es retroben a la universitat. Inicien allà una relació íntima, però la fràgil salut mental de Naoko es ressent i la internen en un centre de repòs. Al poc, Toru s’enamora de Midori, una jove activa i resolta. Indecís, sumit en dubtes i temors, experimenta l’enlluernament i el desengany allà on tot sembla cobrar sentit: el sexe, l’amor i la mort.

La situació, per a ell, per tots tres,  s’ha tornat insostenible;  cap sembla capaç d’assolir el delicat equilibri entre les esperances juvenils i la necessitat de trobar un lloc en el món. Amb un fi sentit de l’humor, Murakami ha escrit el commovedor relat d’una educació sentimental, però també de les pèrdues que implica tota maduració.

Tòquio blues va suposar el reconeixement definitiu de l’autor al seu país, on es va convertir en un best seller.