“No he volgut saber, però he sabut que una de les nenes, quan ja no era nena i no feia molt que havia tornat del seu viatge de noces, va entrar a la cambra de bany, es va posar davant del mirall, es va obrir la brusa , es va treure la sustentació i es va buscar el cor amb la punta de la pistola … “ Aquest és el ja llegendari començament d’un clàssic contemporani, Cor tan blanc, el protagonista i narrador, Juan Ranz, prefereix sempre no saber, conscient del perillós que resulta escoltar: les orelles no tenen parpelles, […]