El 1959, un violent crim va sacsejar la tranquil·la vida d’Holcomb (Kansas). La societat estatunidenca d’aquells anys no va tenir més remei que encarar amb desesperació, angoixa, por i, sobretot, desconfiança, un crim que suggeria que qualsevol persona podia morir assassinada en qualsevol moment.

La família assassinada, els Clutter, composta per Herbert Clutter, la seva dona Bonnie i els seus fills Kenyon, de 15 anys i Nancy, de 16, era l’arquetipus del somni americà a la dècada dels 50. Eren gent pròspera, que vivia de l’agricultura, habitants d’un petit poble de majoria metodista. Tenien bona reputació; eren religiosos i assistien sens falta als serveis dominicals. Generosos, empàtics, treballadors, sans, no tenien enemics aparents.

Els assassins, Richard Eugene (Dick) Hickock i Perry Edward Smith eren convictes sota llibertat condicional, que creien que a la casa dels Clutter trobarien una caixa forta amb deu mil dòlars pel cap baix. No la van trobar, però igualment van matar els pares i els dos fills adolescents.

Van fugir fins a Mèxic; van tornar cap als Estats Units i van seguir a la deriva fins que els van identificar com als assassins i els van arrestar. Un antic company de cel·la de Hickock, Floyd Wells, havia treballat per al senyor Clutter i va comentar al seu company que Clutter era molt ric, fins i tot li va assegurar que tenia una caixa forta al seu despatx amb els diners necessaris per a mantenir la granja, la qual cosa va incitar Dick a maquinar el delicte. Aquestes dades no sols van resultar ser falses –perquè no hi havia cap caixa forta–, sinó que, a més, el senyor Clutter mai no portava molts diners a sobre, ja que sempre feia servir xecs. De fet, la quantitat de diners robats el dia de l’assassinat ni tan sols va arribar a cinquanta dòlars.