La conjura de los necios, de John Kennedy Toole


Escrita el 1962 mentre realitzava el servei militar a Puerto Rico, nombroses editorials van rebutjar la seva publicació. Finalment va ser publicada postumament el 1980 gràcies a la insistència de la seva mare i l’ajuda de l’escriptor de Walker Percy, que va quedar meravellat al llegir-la. Va guanyar el Premi Pulitzer el 1981.

John Kennedy Toole va tenir una infancia protegida i dominada per la mare a Nova Orleans. Excel.lent estudiant, va intentar un doctorat a la Universitat de Columbia, que va deixar per fer el servei militar. Al tornar a Nova Orleans amb els seus pares, va estar deambulant pel barri francés amb músics, es va graduar a la universitat de Tulane amb honor i va intentar publicar La conjura de los necios sense èxit.

Aquest rebuig i la perdua d’esperança de veure publicada la seva gran obra mestra el van portar a una profunda depressió i ràpid deteriorament. Es va suicidar el 26 de març de 1969 amb 31 anys.

SINOPSIS:

La novel.la narra les còmiques peripecies d’un excèntric i inadaptat personatge, Ignatius J. Reilly, que als 30 anys viu amb la seva estrafalaria mare, ocupat en escriure centenars de pàgines per crear la seva obra mestra, una demoledora denuncia contra el nostre segle que té l’intenció de fer-se escoltar en un món en el que és incomprès. Per saldar un deute es veu obligat a treballar i la seva història vital i laboral esdevé el fil conductor que uneix i dona sentit a tota l’obra.

Més allà de la seva història narrativa, la novel.la té un transfons i es converteix en un despietat retrat del gènere humà. Es creu que una part de la novel.la es autobiogràfica, doncs reflexa part de les vivencies de l’autor.

«Cuando un verdadero genio aparece en el mundo, lo reconoceréis por este signo: todos los necios se conjuran contra él.» (Jonathan Swift)

La conjura de los necios, de John Kennedy Toole