Etiquetes novela negra


La mirada del observador, de Marc Behm

És una història en absolut convencional, tot i que utilitza molts dels llocs comuns de la novel·la negra: el detectiu, la dona fatal, les persecucions, tirotejos, l’ambient dels motels, bars, carreteres solitàries … No obstant això, i malgrat els nombrosos assassinats que van succeint, el to general de la narració és qualsevol cosa menys desagradable o sanguinari (bé, una mica, sí). Els protagonistes, al cap ia la fi, es presenten com plens d’una humanitat commovedora: l’assassina no és només la mantis religiosa o psicòpata vampiressa que aparenta; l’Ull no és en absolut el voyeur pervertit que es podria pensar. I […]


El productor de sueños, de Marino José Pérez Médez

Corren els anys 80 a la Costa del Sol espanyola. El contraban i el tràfic d’estupefaents han esdevingut la pitjor malson per a la policia i dels serveis especials encarregats de la seva repressió. Tots els seus esforços, malgrat la seva excel·lent preparació i entrenament, es desborden davant un negoci il·legal que sempre actua un pas per davant. Gregorio Rodó i el seu company Aurelio Sanz, porten anys dedicats a aquesta lluita i coneixen bé a la seva objectiu: Mark Kramer, el traficant que coordina tot l’entramat, antic espia del Mossad israelià; una figura egocèntrica i sense escrúpols capaç de […]


Música de cambra, de Rosa Regàs

Hola Lletraferits! Després de la votació a les meves tres propostes, el nostre proper llibre serà Música de cámara, de l’autora Rosa Regàs, guanyadora del Premi Biblioteca Breve de 2013, otorgat per l’editorial Seix Barral. Bona lectura (i bons aliments!) Música de cambra ens porta a l’Espanya dels anys cinquanta i ens sumeix en l’atmosfera perfectament recreada de la postguerra per explicar-nos la història d’Arcàdia, una dona que es va enamorar, va viure i va lluitar seguint els dictats del cor. Filla de republicans exiliats, Arcadia ha passat la seva infància a Tolosa. Després de la mort dels seus pares […]


Don de lenguas de Rosa Ribas

Una novel·la negra diferent que ens porta a la Barcelona dels anys cinquanta, on la corrupció, la por i la violència estan a l’ordre del dia. Quan falten només unes setmanes perquè comenci a Barcelona el Congrés Eucarístic de 1952, l’esforç de les autoritats franquistes es concentra en oferir la millor imatge de la ciutat, ja que està en joc la legitimitat internacional del règim. En aquest context asfixiant, Ana Martí, un cronista novella de La Vanguardia, té l’oportunitat de cobrir per primera vegada una notícia de pes: l’assassinat de la Mariona Sobrerroca, una coneguda vídua de la burgesia catalana. […]