Homenatge a Catalunya és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil Espanyola, escrit en primera persona. Orwell va ser a Catalunya des de desembre de l’any 1936 fins al juny del 1937. En la seva obra relata com, arribant a Barcelona amb la idea d’escriure articles periodístics, s’uneix a la milícia del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) ―de caràcter revolucionari i anti-estalinista― i viu, a part de la guerra al front d’Aragó, la lluita interna entre republicans, socialistes i comunistes amb anarquistes i comunistes del POUM.

D’aquesta manera, l’obra d’Orwell dóna a conèixer la visió no convencional de la Guerra Civil Espanyola, des de la revolució social de caràcter anarquista que es va dur a terme a Catalunya i a l’Aragó fins a la brutal repressió per part del govern republicà.

La idea principal del llibre és la descripció del que és una guerra des d’un punt de vista extraoficial, més humà, basant-se en les seves vivències. Per això l’autor no escatima detalls quan explica la vida quotidiana dels soldats (les cinc coses importants a la guerra, el problema del fred, la impuntualitat, la manca de religiositat, les descripcions de les armes…). També dedica moltes pàgines a l’esclariment dels partits i les nombroses estratègies polítiques que es portaven a terme. De vegades donava una versió dels fets diferent als de la premsa propagandística. Per exemple, dedica diverses pàgines del llibre a refutar que el POUM fossin franquistes encoberts.

Homenatge a Catalunya és una obra exquisida des del punt de vista històric: no pas per la descripció d’interminables batalles, ni llistes de noms i de morts, ni dates concretes, sinó per la manera com Orwell enfoca el que és una guerra. En primer lloc, el fet de no ser espanyol li atorga una certa distància com a narrador. En segon lloc, el punt de vista intern és adequat pel tipus de relat que vol crear. I per últim, moltes de les seves descripcions s’acosten al costumisme, com si fossin textos de costums que complementen els fets:

«En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l’enemic; anaven permanentment bruts, dormien poc, bevien una aigua horrible i hi havia excrements pertot.»

Particularment criticava la inexperiència de molts soldats i la presència d’adolescents,

«… criatures esparracades, armades amb fusells tronats que ni tan sols no sabien fer servir.»

No s’oblidava de retreure el pèssim armament de què disposaven:

«… les municions eren escasses i de la pitjor qualitat, no teníem cascos metàl·lics, ni baionetes, i amb prou feines revòlvers […], de bombes de mà ens en tocava una a cada cinc o deu homes, no teníem mapes, ni telescopis, ni periscopis, ni bengales, ni eines i fins i tot hi havia fusells que tenien el mal costum de disparar-se sols.»

També destaca el contrast entre l’entusiasme revolucionari (especialment el dels més joves, que cridaven “¡Fascistas, maricones!”) i la desil·lusió dels Fets de maig. A banda de la descripció de la guerra en primera persona, també cal destacar que l’obra contribueix a endreçar les idees polítiques de les diferents organitzacions del bàndol republicà. Orwell, com el POUM, veia en la revolució popular l’únic mètode per guanyar la guerra.