Pocs records són tan poderosos com els que guardem de la nostra infància. Una força desconeguda ens fa rememorar de tant en tant detalls d’aquell temps, com els dibuixos animats que vèiem, les joguines amb els que jugàvem o les llaminadures que ens donaven les nostres mares. Bill Bryson recorda en Aventures i desventures del Noi Centella la seva infància als Estats Units dels anys 50.

Com molts companys de generació, Bill Bryson va créixer fantasiejant amb ser un superheroi: proveït d’una vella dessuadora amb un raig sobre el pit i una tovallola lligada al coll, patrullava la seva casa i el seu veïnat, saltant alts edificis i derrotant a dolents i malandrins ( i imbècils) -en la seva imaginació- com “El noi centella“. Bill Bryson recrea la vida de la seva família i de la seva ciutat natal durant la dècada de 1950 en tota la seva transcendent normalitat. Era una època feliç, en què cotxes, televisors i electrodomèstics (per no parlar de les armes nuclears) guanyaven en nombre i grandària amb cada any que passava, i en la que el tabac i la pluja radioactiva provocada pels assajos nuclears es consideraven innocus. A un temps tendre i divertidíssima, Aventures i desventures del noi centella, està a l’altura de qualsevol dels meravellosos llibres que Bill Bryson ha escrit fins a la data i enlluernarà als que en algun moment van ser nens.

Bill Bryson no va tenir una infància qualsevol. Quan era petit va descobrir en el seu soterrani un vell jersei gastat amb un gran raig al centre del pit. Va descobrir que tenia superpoders que li permetien fulminar amb la mirada a tots aquells que li molestaven. Havia nascut el Noi Centella.

A part de ser un “superheroi d’incògnit”, Bill Bryson recorda com era la vida de l’època: l’aparició dels electrodomèstics, l’inici de l’energia nuclear o els còmics que llegia. A més ens fa un retrat únic de la seva família, sobretot del seu pare i de la mare. Mai oblidaré el relat de com el seu pare parlava amb un policia mentre s’ocultava darrere d’una porta perquè solia estar per casa amb el cul a l’aire …

És increïble com Bill Bryson té la capacitat de fer còmiques les situacions quotidianes. A més, tot i que parla dels anys 50, jo em vaig sentir identificada amb més d’una situació (els anys 50 nord-americans han de ser com els 70-80 espanyols).