Una deliciosa història sobre l’amistat i la pèrdua escrita amb una prosa impecable, on descobrim l’èxode que van patir milers de nens bascos després del bombardeig de Gernika, en un període convuls on l’esclat de la Segona Guerra Mundial és imminent i amb les melodies de Beethoven sonant de fons. Una història punyent i corprenedora que alterna capítols farcits de tendresa amb imatges estremidores com aquesta:

«El bombardejos omplien de terror els bilbaïns. I també de ràbia. Un dels avions que prenien part en el bombardeig va caure en algun lloc de les muntanyes de la rodalia de la ciutat, i un grup de dones va trobar el pilot viu. El van matar acoltellant-lo amb agulles de fer mitja»

Una novel·la molt recomanable, brillant i entranyable que parla dels herois quotidians, tants d’ells oblidats. Us deixo amb la pregunta que es fan els joves Robert i Herman, una interessant qüestió sobre la qual reflexionar:

«Hi ha d’haver una manera de millorar el món, una manera diferent d’organitzar les coses»