Eduardo Galeano, nascut a Montevideo (Uruguai) el 1940, va passar també una temporada a Calella!

És periodista i d’esquerres. Té una forma d’escriure suau, irònica i contundent d’oferir una visió alternativa del món. Habitualment les seves narracions violen les fronteres dels gèneres literaris, així que ens podem trobar de tot, narració, assaig, poesia, contes, crònica.

El llibre que tenim davant és una selecció de contes, acompanyats amb imatges de José Francisco Borges. Les narracions han estat extretes majoritàriament dels Guaranísi, o els avá (“home” en llengua Guaraní), els quals es consideren ñe’êngatu (ñe’ê = paraula + ngatu = perfecta); es a dir, emeten paraules perfectes; així que, tant sols diuen i parlen qual realment val la pena dir alguna cosa. La paraula per a ells és sagrada. En essència, el indígena Guarani no ha de mentir, així que, la llengua tampoc.

Aquesta selecció de contes, els va anar recollint Galeano, d’entre les veus orals que es va anar trobant. Son històries clares, senzilles, plenes de poesia, d’ingenuïtat, d’innocència, d’ingeni, d’humor, i de bellesa en la simplicitat. Ens trobarem doncs, narracions senzilles que segur ens faran una mica més nens, i alhora ens descobrirà noves visions sobre el món.