Aquest es el proper llibre proposat pel club dels lletraferits.
SOBRE L’AUTOR: Quim Monzó és escriptor i periodista, va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana de Barcelona. Va començara publicar reportatges al començament del decenni de 1970. Va escriure reportatges sobre el Vietnam, Cambotja, Irlanda del Nord i l’Àfrica de l’Índic. Ha escrit articles per a diversos diaris, entre ells Diari de Barcelona, Avui, El Periódico de Catalunya, El Correu Catalán i El País, i actualment escriu una columna diària a La Vanguardia. La seva primera novel·la és del 1976. El gener del 1982 va obtenir una beca per estudiar a Nova York, fins al1983. Des de mitjan anys vuitanta ha estat col·laborador de Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1.
Es tracta d’un recull de cròniques dels seus viatges a diverses ciutats del món de cinc països des del 1989 al 2002. El resultat és una obra singular que ens acosta aquestes realitats vistes des dels ulls sense prejudicis i amb un cert escepticisme de Monzó, que ha criticat el fatalisme amb què sovint es tracten els esdeveniments històrics.
En aquest llibre Quim Monzó ens permet explicar els cinc viatges que va fer i les catorze ciutats a on va anar. Els capítols d’aquest llibre són articles, es a dir, el llibre està dividit en cinc articles.
L’OBRA – SINOPSIS:
El 1989, el Diari de Barcelona va encarregar a Quim Monzó una sèrie de cròniques sobre la caiguda dels règims comunistes a Txecoslovàquia i a Romania. Ceau-sescu acabava de ser executat a prop de Bucarest, i, a Praga, la Revolució de Vellut omplia els carrers. Monzó va passejar per totes dues ciutats i els seus articles són ara testimoni de l’escepticisme amb què convé prendre’s la retòrica grandiloqüent que acompanya sempre els esdeveniments històrics.
Des d’aleshores, Monzó ha viatjat -per El Periódico i per La Vanguardia– a altres llocs en conflicte: a Nova York, la mateixa setmana que, l´11 de setembre del 2001, dos avions es van estavellar contra el WorldTradeCenter; a Israel, la primavera del 2002, durant una de les grans onades d’atemptats suïcides.
També ha escrit cròniques a la ratlla del surrealisme: fent de turista a Barcelona, o viatjant per Europa d’aeroport en aeroport i sense trepitjar les ciutats. El resultat és Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, un llibre singular que permet comprovar com Monzó perfecciona la capacitat d’observar i com desplega les tècniques narratives per fer-nos partícips d´aquests cinc viatges entre el sentit comú i el sense sentit.
