És un dels llibres de culte de la ciència ficció, escrit al 1953. Els temes principals que apareixen a la novel·la són la censura, el poder, la importància de la literatura i de la paraula com a font i vehicle del pensament, la tecnologia i la responsabilitat col·lectiva enfront dels abusos dels governants o el rumb de la societat.

Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder, en comptes d’abandonar-se a l’hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina.

Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. La seva cap l’adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura.

La sinopsis diu…

Fahrenheit 451. La temperatura a la qual el paper s’encén i crema.

Com 1984 de George Orwell, com Un món feliç d’Aldous Huxley, Fahrenheit 451 descriu una civilització occidental esclavitzada pels mitjana, els tranquil·litzants i el conformisme.

La visió de Bradbury és sorprenentment profètica: les pantalles de televisió ocupen parets i exhibeixen fulletons interactius, uns auriculars transmeten a totes hores una insípida corrent de música i notícies, en les avingudes els cotxes corren a 150 quilòmetres per hora perseguint vianants; i el cos de bombers, auxiliats pel Sabueso Mecànic, rastreja i elimina als dissidents que conserven i llegeixen libros.

200 pàgines aprox. segons edició