Jose Saramago ens fa amb aquest llibre una reflexió sobre la vida, la mort i la condició humana

Mini-resum

Primera part (humor, ironía y sarcasme. Crítica social)

Cap. 1. Introducció / Accidents en carretera / Investigació de reporters / Posició religiosa / Explicació científica del fenomen

Cap. 2. Titulars diaris / Festa popular / Crisi sectors professionals ( hospitals, funeràries , companyies d’assegurances ) .

Cap. 3. Discussió especialistes i filòsofs / Oracions / Família que surt a la frontera

Cap. 4. Continuació de l’èxode de la frontera / Vigilants opositors a l’èxode / Transaccions amb la màfia

Cap. 5. Desplegament de forces de l’exèrcit a la frontera

Cap. 6. Dissertació filosòfica / Debat religiós .

Segona part (torna el caos i el desconcert)

Cap. 7. Sobre violeta adreçat al director de televisió / Anunci per TV del retorn de la mort / Junta del president de funeràries i mort prematura i sobtada per infart

Cap. 8. Retorn de la mortalitat general / Certificació dels morts pels metges / Nous titulars a la premsa pel retorn de la mort / Festeig pel retorn a la normalitat

Cap. 9. Flash back per a visualitzar les accions de la mort des que va donar el seu avís / Repartiment de cartes color violeta / Assistència dels psicòlegs als desesperats .

Desenllaç (romantic, poètic, intimista. Abando de la satira i la ironia. Sense deixar la crítica encuberta)

Cap. 10. Dilema de la mort davant la devolució de carta adreçada al violoncel·lista

Cap. 11. Visita invisible de la mort a la recambra del músic

Cap. 12. Revisió dels expedients dels mortals per la mort

Cap. 13. Pla de la mort a partir d’examinar al músic.

Cap. 14. Transformació de la mort en dona / Pla per empènyer en dues setmanes a un paleta / La mort s’allotja en un hotel

Cap. 15. Desenllaç / Seducció a violoncel·lista / Enamorament

Els personatges

Primera part

• Personatges principals:
  • el primer ministre
  • el cardenal
  • el director de televisió
• Personatges secundaris:
  • els integrants de la família que fuig al país veí
  • els ministres de carteres
  • els professionals de les sales de vetlla
  • companyies d’assegurances
  • hospitalscases de la tercera edat
• Personatges incidentals:
  • la reina mare
  • el rei
  • el papa
  • els membres de la màfia
• Papers menors:
  • soldats
  • els vells
  • els bruixots
  • filòsofsal
  • tres ciutadans

Segona Part

• Personatges principals:
  • la mort, representada en: invisible, com esquelet i disfressada com una elegant dona.
  • el violoncel·lista del qual s’enamora.
• Personatges secundaris:
  • el gos
  • la dalla
• Papers menors:
  • taxista
  • l’hoteler

Frases

“… que si se acabara la muerte no podría haber resurrección, y que sin resurrección no tendría sentido que hubiera iglesia. (…) Las religiones, todas, por más vueltas que le demos, no tienen otra justificación para existir que no sea la muerte, la necesitan como pan para la boca.” (pàg. 18-19)

“Porque la filosofía necesita tanto de la muerte como las religiones, si filosofamos es porque sabemos que moriremos, monsieur de Montaigne ya dijo que filosofar es aprender a morir.” (pàg. 20)

“La dignidad era entonces una forma de altivez al alcance de todas las clases“ (pàg. 44)

“Con las palabras todo cuidado es poco, mudan de opinión como las personas”. (pàg. 40)

“A veces el estado no tiene otro remedio que buscar fuera quien haga los trabajos sucios”. (pàg. 54)

“Si no volvemos a morir, no tenemos futuro”. (pàg. 55)

“Como están las cosas, ya no sabemos ni lo que está bien ni lo que está mal”.(pàg. 58)

“Las enfermedades tienen algo curioso, los seres humanos siempre esperan librarse de ellas, de modo que ya cuando es demasiado tarde, acaban sabiendo que esa iba ser la última”. (pàg. 65)

“Nada se pierde, todo se transforma”. (pàg. 67)

“La muerte por sí misma, sola, sin ninguna ayuda exterior, siempre ha matado mucho menos que el hombre”. (pàg. 69)“Yo no soy la Muerte, soy simplemente la muerte”. (pàg. 72)

“Las palabras se mueven mucho, cambian de un dia a otro, son inestables como sombras, sombras de ellas mismas, que tanto están como dejan de estar”. (pàg. 72)

“Finalmente, last but not least, la iglesia católica, apostólica y romana tenía muchos motivos para estar satisfecha consigo misma. Convencida desde el principio de que la abolición de la muerte sólo podría haber sido obra del diablo y de que para ayudar a dios contra las obras del demonio nada es más poderoso que la perseverancia en las preces, puso del lado la virtud de la modestia que con no pequeño esfuerzo y sacrificio ordinariamente cultivaba, para felicitarse, sin reservas, por el éxito de la campaña nacional de oraciones cuyo objetivo, recordémoslo, fue rogar al señor Dios que providenciase el regreso de la muerte lo más rápidamente posible para ahorrarle a la pobre humanidad los peores horrores”  (pàg. 78)…

”lugares reservados para el ejercicio oneroso del sexo,”… (pàg. 84)

“Morir es, a fin de cuentas, lo que de más normal y corriente hay en la vida, asunto de pura rutina, episodio de la interminable herencia de padres a hijos…”.(pàg. 84)

“Vivimos en un tiempo dominado por la hipertrofiada utilización de siglas en la comunicación cotidiana, tanto privada como pública, no le quedaría mal la abreviatura simplificadora de icar”.(pàg. 85)

“La muerte lo sabe todo a nuestro respecto, y quizá por eso sea triste. Si es cierto que nunca sonríe es porque le faltan los labios, y esta lección anatómica nos dice que, al contrario de lo que los vivos creen, la sonrisa no es una cuestión de dientes”. (pàg. 90)

“Yo soy la muerte, el resto es nada”. (pàg. 91)

“No hay nada en el mundo más desnudo que el esqueleto”. (pàg. 94)

“…Interpretar el sentido de los suspiros”. (pàg. 97)

“… las esperanzas tienen ese destino que cumplir, nacer unas detrás de otras, por eso, pese a tantas decepciones, todavía no se han acabado en el mundo…” (pàg. 133)

Dinàmica per la posada en comú

1. Què t’ha semblat l’estil d’escriptura del llibre? Blocs sencers amb comes, l’estil dels diàlegs,..

2. La primera i la segona part poden semblar desconnectades (personatges diferents, to diferent), que en penses?

3. Com valores el tractament del personatge la mort?

4. Quins altres personatges destacaries.

5. Amb quina frase et quedes.

6. La manca de mort és un miracle(ansia d’immortalitat) i alhora un caos que reordena la societat capitalista repassant la seva economia, política, filosofia i religió. Quines similituds veus amb la realitat?

7. La mort la vivim de forma diferent segons la cultura-religió que haguem mamat. Com creus que l’hauríem de viure?

8. Què et sembla aquest final obert. (La mort i el músic fan l’amor, uneixen els seus cossos, s’estimen. S’humanitza la mort i al dia següent no va morir ningú)

9. Quins altres llibres de Saramago recomanaries.